L'ocupació de tècnics de FP tendirà a augmentar en gairebé tots els sectors econòmics fins al 2035, segons reflecteix l'informe anual de l’FP La Formació Professional davant els reptes socials, elaborat per CaixaBank Dualitza amb la col·laboració d'Orkestra - Institut Basc de Competitivitat i presentat aquest dijous a Barcelona.
En concret, dels 20 sectors catalogats per la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE), tots comptaran amb més proporció de tècnics de FP que els que tenen actualment, a excepció del sector de la Construcció -del 24,6% que ocupen avui dia, els tècnics de FP passaran al 23,1%-, Energia elèctrica, gas i vapor -del 26,6%, al 20,3%- i d'Indústries Extractives -del 17,1%, al 15,6%-.
En el costat oposat, se situaran sectors com la Indústria manufacturera, on la presència de tècnics de FP creixerà fins a representar el 40,8% de tots els professionals que es desenvoluparan en aquest sector, una xifra similar que també assoliran en Activitats Sanitàries i en “Altres serveis”.
Aquesta ocupació respon a la demanda del teixit productiu, però també al número de persones que decideixen apostar per l’FP en la seva formació. Si, dins de la població activa, el nombre de persones amb FP augmenta, és previsible que el nombre d'ocupats amb estudis de FP també s'incrementi.
El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha intervingut en la presentació de l'estudi per assenyalar que “és clau continuar impulsant la Formació Professional a Espanya, per a la qual cosa cal que tots els agents socials s’involucrin més, des de les Administracions Públiques als centres de formació”. “Necessitem també que les empreses ens sumem a aquest projecte”, ha conclòs.
Però a més ha insistit que “no ens hem de conformar" perquè, encara que “les dades de l'Observatori confirmen que l’FP és cada vegada més atractiva per als joves”, queda molt per fer i “hem de ser molt més ambiciosos” perquè l’FP i l’FP Dual juguin “un paper clau en el desenvolupament del nostre país”.
Pel que fa a les xifres totals, l'estudi xifra en més de 14 milions les oportunitats d'ocupació que es generaran en la nostra economia des del 2023 al 2035, prenent com a base les estimacions actualitzades de CEDEFOP reavaluades per corregir els efectes de la pandèmia.
A més, l'equip del Centre de Coneixement i Recerca de CaixaBank Dualitza i el d'Orkestra-Institut Basc de Competitivitat han treballat amb aquestes xifres per calcular l'impacte que tindria l’FP, concloent que, d'aquests 14 milions, 3,8 milions d'oportunitats d'ocupació fins al 2035 poden vincular-se directament a l’FP. Això suposa el 27,1% del total.
De la mateixa manera que en anàlisis anteriors, la jubilació serà el motor més gran de generació d'oportunitats d'ocupació, ja que el 82,2% del total d'oportunitats vindran condicionades per persones que es retiren del mercat laboral.
Tant aquestes oportunitats de reemplaçament com les oportunitats de nova creació (expansió) hauran d'adaptar-se als grans vectors que impactaran en la nostra economia: la digitalització, la sostenibilitat i la demografia.
Respecte a aquest últim punt, l'índex d'envelliment mostra que el 2033 per cada 100 persones menors de 16 anys hi haurà 190 persones més grans de 65.
Demografia i migracions
Les projeccions de natalitat experimentaran un lleuger repunt la pròxima dècada, però sense assolir els valors mínims necessaris per garantir la sostenibilitat poblacional.
De manera paral·lela, el pes de la població estrangera continuarà augmentant fins a gairebé el 24% el 2033.
El repte, per tant, se situarà en facilitar la participació activa de les persones estrangeres en la vida econòmica i social del país, ja que aquest és un dels col·lectius que pateix un risc més gran d'exclusió social en comptar amb un menor nivell educatiu i una taxa més elevada d'abandonament escolar, la qual cosa provoca que es vegin més abocats a l'atur.
Per facilitar la seva integració, l’FP ja es configura com a essencial, ja que dins del sistema educatiu, abasta la proporció més gran de col·lectius vulnerables (després de l'educació obligatòria). Segons les últimes dades disponibles, l’FP ja és l'ensenyament postobligatori que compta amb un pes més gran d'alumnat estranger (8,3%), davant del 6,7% del Batxillerat i el 6% de la Universitat. Un percentatge que hauria de continuar augmentant amb mesures com “l'arrelament per formació”, establert com a via per a l'autorització de residència temporal per a estrangers en situació irregular que cursin FP.
La part més gran es va matricular en l'últim curs en FP de Grau Superior -36.812- i de Grau Mitjà -36.689-, però és en FP Bàsica on la seva proporció és més gran, ja que els 11.952 matriculats representen el 15,9% del total d'estudiants en aquesta formació, mentre que en Grau Mitjà representen el 8,7% i en Grau Superior el 6,9%.
De la mateixa manera, el col·lectiu de Necessitats especials de suport educatiu (NEAE) també troba en l’FP el seu pes més gran, en representar el 7,1%, molt lluny de la seva representació en ESO (3,3%) o en Batxillerat (0,9%).
Un total de 38.784 estudiants NEAE es van matricular en FP, segons les últimes dades recollides.
Amb aquestes dades, és clau veure per quins estudis opten i la inserció laboral que tenen a través d'aquestes.
Inserció laboral
D'aquesta manera, l'estudi assenyala com almenys un terç dels estudiants estrangers de FP opten per famílies professionals relacionades amb les professions STEM -de ciències i tecnologia-, aquelles que més personal demanen i on més opcions d'ocupació i desenvolupament professional poden trobar-se.
La dada deixa encara més en evidència la problemàtica bretxa de gènere que hi ha en aquests àmbits.
Les dones matriculades en aquestes famílies amb prou feines representen un 6% en Grau Mitjà i poc més de l'11% en Grau Superior.
Aquestes famílies són, a més, les que compten amb més percentatge d'estudiants de dual (en les famílies STEM arriben al 44,7% i en les industrials al 35,8%), la qual cosa suposa un avantatge a l'hora d'inserir-se en el mercat laboral. Per tant, el perjudici per a les dones en aquest sentit és doble, augmentant una bretxa de gènere que segueix sense reduir-se.
Pel que fa a la inserció en el mercat laboral, les dades demostren que la taxa d'atur de les persones estrangeres és superior a l'espanyola entre els homes (16,2% davant del 10,6%) i especialment entre les dones (26% davant del 13,7%).
Aquesta taxa descendeix precisament entre aquells estrangers que compten amb estudis de FP de Grau Mitjà respecte als qui tenen Batxillerat o educació obligatòria, la qual cosa prova el potencial integrador de l’FP.
Malgrat això, la investigació demostra que una de les millors eines per facilitar la formació dels estudiants, les beques, arriba en grau més baix a l’FP que ensenyaments com el Batxillerat. Un 33,5% de joves de FP van ser becats conforme a les últimes dades enfront del 36% dels de Batxiller.
Aquesta ajuda és fonamental per donar cabuda a altres col·lectius que s'arrisquen a quedar fora del sistema educatiu per raons econòmiques.
La falta d'estudis postobligatoris continua sent unes de les amenaces més grans per augmentar l'exclusió social.
La població resident a Espanya de 25-64 anys, els estudis dels quals no superen l'educació obligatòria, se situa en el 35,3%, unes xifres que augmenten entre els homes (38,6%) i entre les persones estrangeres (44,2%).
Aquestes diferències es mantenen entre els més joves, de 25 a 34 anys, on el 23,6% dels qui compten amb nacionalitat espanyola tenen un baix nivell educatiu enfront del 39,6% dels estrangers.
CaixaBank Dualitza
CaixaBank Dualitza és el compromís de la Fundació per a la Formació Dual CaixaBank amb la promoció i la difusió de la Formació Professional, així com del paper fonamental que aquesta modalitat formativa ha de jugar en el futur de la societat.
Només a través de més formació es pot aconseguir una societat més cohesionada en la qual es redueixin les desigualtats.
Per a això, CaixaBank Dualitza dona suport a les demandes dels docents i dels centres educatius i treballa amb empreses per a la capacitació dels futurs professionals i la millora de la seva ocupabilitat.
Des del seu inici, tota la seva activitat ha beneficiat a gairebé 31.290 estudiants, 3.154 empreses i 1.888 centres educatius.
