Espanya ha fet del turisme un dels sectors clau de la seva economia, i les últimes xifres que presenta el sector mostren el seu dinamisme: el turisme representa el 16% del PIB a Espanya, després que més de 75 milions de turistes van arribar al país l’any 2016.
Així ho assenyala l'Informe Mensual de juny de CaixaBank Research titulat “Turisme: viatjant al futur”, que ha estat presentat avui a Madrid per Enric Fernández, economista en cap de l'entitat.
En els primers quatre mesos de 2017, Espanya ha rebut 20 milions de turistes internacionals, una xifra rècord que se situa un 10,3% per sobre de la dada del mateix període de l'any anterior. A aquest ritme, durant aquest any, arribaran més de 84 milions de turistes, la qual cosa situarà Espanya a un pas de superar a França com el primer país receptor de turisme de tot el món. Des de 2007, el nombre de turistes internacionals haurà augmentat més d'un 40%. Per la seva banda, el turisme intern també està començant a donar mostres de recuperació.
El turisme és un sector clau en l'activitat econòmica, tant per la seva dimensió com pel seu dinamisme i per la capacitat per influir en altres àmbits de l'activitat econòmica. El dinamisme del sector turístic queda patent en el ritme de creixement que ha presentat durant les últimes dècades, superior al del conjunt de l'economia global. A més, les perspectives a llarg termini segueixen sent igualment satisfactòries.
El sector turístic, tant estranger com domèstic, està tenint una creixent aportació directa al PIB: va ser del 5,9% a 2010 i del 6,4% l’any 2015. Quan es tenen en compte els efectes indirectes o d’impacte sobre altres sectors de l'economia, la contribució directa i indirecta del turisme al PIB arriba fins els 119.000 milions d'euros, la qual cosa equival a l'11,1% del PIB. Gairebé la meitat d'aquesta aportació s’ha degut al turisme estranger, que ha anat augmentant el seu pes en els darrers anys.
Tant mateix, aquells actors implicats directa o indirectament en el turisme poden realitzar una despesa en la resta de l'economia, que genera un efecte econòmic induït addicional. Si afegim aquesta contribució, encara més repartida entre tots els sectors de l'economia, l'impacte global del turisme ascendeix al 16% del PIB, en augment progressiu des de 2010 i molt superior a la mitjana europea (9,6%).
La contribució del turisme a la creació d'ocupació també és molt significativa. El turisme va emprar directa i indirectament l’any 2015 a 2,5 milions de persones, un 13% de l'ocupació total (1,4 punts percentuals més que 2010). Si, a més, afegim l'ocupació creada per l'efecte induït, la seva contribució es va situar en el 16,2% de l'ocupació total, un pes molt superior a la mitjana europea (9,1%).
Espanya repeteix com el país més competitiu del món
Igual que altres països europeus, Espanya es beneficia del lideratge d'Europa en la demanda turística i de la inseguretat de les destinacions d'Orient Mitjà. Aquesta primacia europea es reflecteix en la composició de la despesa que deixen els turistes internacionals atenent al país de procedència, on dominen especialment els turistes britànics. Aquesta composició ha contribuït al creixement del turisme a Espanya, ja que els països que més turistes envien a Espanya van augmentar la seva emissió més que la mitjana.
Espanya destaca amb llum pròpia i repeteix com el país més competitiu del món en el sector turístic en el rànquing de 136 països del Fòrum Econòmic Mundial de 2017, per davant de França, Alemanya, Japó, Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Itàlia. Aquesta posició reflecteix unes fortaleses clau com una combinació única d'entorn natural i cultural i unes bones infraestructures de transport i de serveis turístics.
400.000 empreses componen el sector turístic espanyol
El turisme ha contribuït a corregir alguns dels desequilibris de l'economia espanyola en els últims anys: un 11% de la correcció del saldo per compte corrent va ser a causa de l'augment del superàvit de la balança de serveis turístics.
El sector turístic espanyol està format per unes 400.000 empreses de diferents àmbits com l'allotjament, la restauració, el transport, el lloguer de vehicles o les agències de viatges. Es tracta d'un sector altament atomitzat, amb moltes empreses de petita dimensió i relativament poques grans.
El tamany empresarial és important perquè està relacionat amb aspectes que determinen la productivitat empresarial: les empreses turístiques grans són gairebé un 30% més productives que les petites i tant les empreses grans com les petites són més productives que les seves homologues europees. Atès que, a més, Espanya compta amb una major proporció d'empreses grans, la diferència de productivitat per al conjunt del sector espanyol respecte a l'europeu és considerable, gairebé d’un 20%.
La irrupció de les noves tecnologies
El turisme s'està veient considerablement influenciat pels avenços tecnològics dels darrers anys. Amb la irrupció de les noves tecnologies, han aparegut noves empreses nascudes en l'esfera digital, que han transformat radicalment part de la cadena de valor del sector. Aquest impacte és especialment elevat en la fase inicial del cicle de compra. A més, a mitjà termini, avenços a l’“Internet de les coses”, la robòtica mòbil i la intel·ligència artificial tenen potencial per revolucionar encara més el sector.
La digitalització també ha donat major visibilitat i accessibilitat a l'economia del consum col·laboratiu o sharing, un aspecte que està tenint especial incidència en el sector turístic, enriquint el ventall de béns i serveis disponibles al mercat.
No obstant això, l'economia del sharing suposa un important desafiament regulatori, ja que pot generar situacions de falta de protecció del consumidor o de competència deslleial cap a empreses ja establertes al mercat les quals, a diferència dels nous participants al mercat, estan subjectes a una normativa més estricta. En el sector turístic, a més, és especialment important que es desenvolupi un marc regulatori ben definit perquè moltes de les activitats pròpies del sector poden generar externalitats negatives.
Oportunitats i reptes de futur
El sector compta amb clares oportunitats de creixement a llarg termini que pot aprofitar. Es tracta, per la seva naturalesa, d'un sector de futur, ja que la proporció de la despesa que les llars dediquen a turisme sol créixer amb el seu nivell de renda. Els països emergents, per tant, molt probablement constituiran una font creixent de fluxos de turistes, tal com comencem a veure amb Xina. D'altra banda, l'envelliment de la població europea i d'altres economies avançades impulsa una demanda molt atractiva, ja que solen ser persones de rendes relativament elevades i que viatgen fora dels períodes de màxima afluència turística.
Els reptes no són pocs: el sector ha d'adaptar-se a una demanda canviant en el futur, ha d'aconseguir una coordinació amb els altres sectors de l'activitat econòmica i, per prioritzar la inversió en infraestructures, la legislació ha d'adaptar-se perquè puguin desenvolupar-se, de forma ordenada, els nous models de negoci que han nascut o poden néixer amb les noves tecnologies.
