Vies pecuàries, de camins transhumants a ser reforestades

Fa més de 15.000 anys, a finals del paleolític, la transhumància va començar a ser una pràctica ramadera d'un alt valor ecològic i econòmic. La seva importància, de traslladar el ramat d'una zona a una altra a la recerca d'aliment, va anar a la baixa amb l'estabulació dels animals.

Aquesta pràctica tan arrelada a Espanya és un record cultural que ha comportat el desús de les vies pecuàries, camins de transhumants que van sucumbir també —en alguns casos— a la construcció d'infraestructures o que es van veure abocats a una reforestació urgent.

L'Associació Reforesta promou la recuperació de l'entorn natural en algunes de les vies pecuàries de la Comunitat de Madrid. Més de 4.104 quilòmetres de camins i 13.000 hectàrees que són considerats Bé d'Interès Natural i Cultural.

Recuperació d'espècies autòctones

«Les vies pecuàries s'associen amb el trànsit ramader, però també són rellevants per a la fauna silvestre i per a la propagació de la flora, com a corredors ecològics, i d'aquí el seu valor», posa en context Celia Barbero, tècnica de projectes de Reforesta.

«Nosaltres ens centrem en la recuperació d'espècies vegetals autòctones als marges d'aquests camins, sense dificultar el trànsit dels ramats i promovent la coberta vegetal que faciliti aixopluc i aliment a la fauna», afirma en relació amb el projecte de reforestació del Cordel de las Asperillas, localitzat a Villamanrique de Tajo, al sud-est de la Comunitat de Madrid i a tocar del riu Tajo.

La importància d'aquest projecte, que té el suport de CaixaBank i de Fundació Montemadrid, radica en la problemàtica a la qual s'enfronta aquesta vereda, molt degradada com a conseqüència del deteriorament de la coberta vegetal,  l'aridesa de la zona, l'escassetat de pluges i la intensificació dels regadius.

«La regeneració de manera natural és inviable a causa de les dures condicions de l'entorn, per la qual cosa recuperar-lo ambientalment depèn d'una aposta ferma per la restauració», indica Barbero.

Les expectatives de regenerar el Cordel de las Asperillas són positives. «La presència d'alzinars en zones pròximes sobre sòls similars als d'aquesta via pecuària ens fa confiar en aquest projecte, en recuperar el bosc plantant alzines, garrics i altres espècies autòctones, bé sembrant llavors autòctones, unes 5.000, o plantant espècies procedents de vivers, com ara 1.000 arbres», assegura Barbero abans de reconèixer que «els resultats d'aquesta reforestació els veuran els nostres nets». «Un bosc triga molt a consolidar-se», apunta.

Zona que serà treballada per l'Associació Reforesta.

La força del voluntari

En aquest procés de reforestació entra en joc el protagonisme essencial dels voluntaris, els ajudants dels tècnics de Reforesta. «El voluntariat és una eina molt potent en aquestes tasques», reconeix la tècnica.

Si la complicada situació sanitària ho permet, les activitats de voluntariat començaran al gener. «Els explicarem com plantar un arbre, com instal·lar-hi els protectors, com identificar un arbre, com distingir una espècie arbòria d'una altra o quin tipus de manteniment s'ha de fer durant els anys següents», explica la tècnica.

L'experiència de Reforesta en la recuperació de boscos i altres espais d'especial interès ecològic és notòria. Des del 2009 han plantat més de 25.000 arbres i han desenvolupat un programa específic de recuperació de vies pecuàries. A més d'aquestes intervencions, des de Reforesta es treballa en la feixuga tasca de conscienciació i implicació de la ciutadania en la conservació d'aquests espais naturals d'alt valor, bé a través d'activitats de formació o de voluntariat ambiental.

«De mica en mica, estem avançant», reconeix Barbero quan se li pregunta sobre això, tot i que afirma que encara tenen «molt de marge de millora». «Els missatges ambientals estan en els mitjans i esperem que no sigui una moda, sinó que serveixi de reflexió per a tots i que tinguem cura dels nostres ecosistemes», conclou.