La Càtedra AgroBank de la UdL premia una tesi sobre l’ús alimentari sostenible dels subproductes del cafè

• La investigadora Amaia Iriondo, doctora de la Universitat Autònoma de Madrid, ha guanyat la cinquena edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari.
• L’accèssit s’ha concedit a una tesi sobre la reducció d'additius sintètics als aliments d'origen animal, desenvolupada per Lorena Martínez, de la Universitat de Múrcia.
• La Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la Universitat de Lleida reconeix la investigació d’excel·lència que s’està desenvolupant i promou la transferència de coneixement en el sector.

La doctora de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) Amaia Iriondo de Hond és la guanyadora del Premi a la millor tesi doctoral que atorga anualment la Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la Universitat de Lleida (UdL), dotat amb 5.000 euros. El jurat ha escollit el seu treball sobre l'aprofitament dels subproductes del cafè com a ingredients alimentaris sostenibles com el millor d'aquesta cinquena edició. L'accèssit, de 1.000 euros, ha estat concedit a una tesi sobre la reducció d'additius sintètics als aliments d'origen animal, desenvolupada per Lorena Martínez Zamora, de la Universitat de Múrcia.

A la convocatòria d'enguany, s'han presentat un total de 53 candidatures d'onze comunitats autònomes, un 43 per cent més que en l'anterior, segons ha explicat el director de la Càtedra AgroBank-UdL, Antonio Ramos. Andalusia ha estat la comunitat autònoma amb més tesis presentades (12), seguida de la Comunitat Valenciana i Madrid (amb 9 cadascuna), i Catalunya (7). "El creixement experimentat en la xifra de candidats dels darrers dos anys demostra que aquest premi s'està consolidant com un dels més importants en el seu àmbit", destaca Ramos.

La tesi guanyadora, dirigida per María Dolores del Castillo Bilbao, de l'Institut de Investigació en Ciències de l'Alimentació (UAM-CSIC), planteja buscar noves aplicacions als residus del cafè per "reduir la contaminació, combatre la fam, augmentar els ingressos i millorar la seguretat alimentària, sobre tot als països més pobres del món". El treball, titulat Validació de subproductes de cafè com a ingredients alimentaris per a una nutrició i salut sostenible, conclou que el pergamí del cafè podria substituir el plàstic en envasos intel·ligents d'aliments; mentre la closca, la pellofa i els pòsits es podrien utilitzar com a ingredients alimentaris per al consum humà.

Concretament, planteja que la closca i la pellofa del gra de cafè aporten fitoquímics i fibra dietètica antioxidant. La primera, a més, és baixa en greixos i font de proteïna, potassi, magnesi, calci i vitamina C. A banda dels usos alimentaris, també en tindria de tecnològics, ja que les melanoïdines que conté es poden utilitzar com a colorant natural. D'altra banda, els pòsits també són rics en fibra dietètica i acceleren de forma aguda la motilitat intestinal, "amb potencial per prevenir l'esteatosi hepàtica (fetge gras) per la seva alta capacitat de retenció de greix".

La substitució d’additius sintètics

La tesi doctoral guanyadora de l'accèssit, Aplicació d’ingredients mediterranis per a la millora bromatològica d’aliments Clean Label d’origen animal, se centra en la incorporació d'agents antioxidants i antimicrobians naturals als productes carnis i de peix, per reduir-ne els additius sintètics. El treball de Lorena Martínez Zamora, dirigit per Gema Nieto Martínez i Gaspar Ros Berruezo, ha desenvolupat cinc noves vies d'obtenció usant extractes d'origen vegetal, demostrant que és possible substituir "additius sintètics amb extractes naturals d'origen vegetal en la producció de productes carnis per a la protecció contra l'oxidació i la prolongació de la vida útil".

Entre les seves conclusions, destaca que l'hidroxitirosol, present a les fulles d'olivera, evita l'oxidació de proteïnes i lípids durant 21 dies a les salsitxes tipus Frankfurt; que extractes de pinyol de raïm, magrana, romaní i harpagòfit retarden el creixement microbià als nuggets de pollastre, allargant la seva vida útil durant un any en estat de congelació; i que el xoriço curat es pot beneficiar d'extractes de cítrics, romaní i vegetals de fulla verda per mantenir-se durant 150 dies en càmeres frigorífiques sense modificar la seva qualitat sensorial. Quant al peix, la mangrana, l'olivera, el romaní i els cítrics també són "adequats per perllongar la vida útil de les hamburgueses de peix fins a 11 dies".

Els 5ens Premis a la millor tesi doctoral s'han lliurat avui en el decurs de la 6a Jornada de la Càtedra AgroBank, a l'Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, a Cappont. La trobada, presidida pel director corporatiu d'AgroBank, Sergio Gutiérrez, i el director de la Càtedra AgroBank-UdL, Antonio Ramos, ha recuperat enguany la presencialitat després que el 2020 es realitzés només de forma telemàtica a causa de la crisi sanitària.

La divulgadora científica Marián García, més coneguda com a Boticaria García, ha ofert la conferència A la recerca de l’alimentació saludable: ¿Jeroglífics o etiquetes? Claus per desxifrar els misteris de l’etiquetat dels aliments. Durant la xerrada, la farmacèutica i nutricionista ha assegurat que "cal aprendre a adoptar millors decisions ja que la bona alimentació comença en el carro de la compra".

La Càtedra AgroBank i la recerca de l’excel·lència

La Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la UdL, creada el 2016, té entre els seus objectius fonamentals el reconeixement de la recerca d'excel·lència que s'està desenvolupant en l'àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l'entitat financera, i impulsar la qualitat i innovació en l'àmbit agroalimentari. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en els sectors agrari i agroalimentari, finança aquesta Càtedra de la Universitat de Lleida.

 En els seus sis anys de vida, AgroBank ha consolidat el seu lideratge en aquest segment i té com a clients un de cada tres agricultors espanyols. La proposta de valor d’AgroBank combina el desenvolupament dels millors productes i serveis adaptats a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes del sector, juntament amb un assessorament proper i integral, no només amb el suport financer sinó també des de la planificació conjunta, l'ajuda a la formació i l'especialització per oferir un servei realment útil.

AgroBank compta amb una àmplia xarxa d’oficines pròpies, professionals amb un alt coneixement del sector i duu a terme accions d'impuls al sector, com a jornades tècniques o signatura d'acords amb organitzacions de rellevància.