2 de Març de 2020   |   min de lectura
Islas Balears MALLORCA

Doctors del somriure per als nens hospitalitzats

#Infancia
Dos dels doctors somriure en una de les seves actuacions a l'hospital

Dos dels doctors somriure en una de les seves actuacions a l'hospital

Dos dels doctors somriure en una de les seves actuacions a l'hospital

Dos dels doctors somriure en una de les seves actuacions a l'hospital

Els doctors Átomo i Rico Brócoli entren a l'habitació acompanyats de l'infermer Aspirino. Van vestits amb el seu uniforme de colors i el seu nas vermell. A dins, hi troben un nen malalt. Tot i no tenir estudis de medicina, sí que saben administrar el millor medicament de tots: un somriure. Són els pallassos de l'associació La Sonrisa Médica. Amb el seu humor, màgia, malabars o música humanitzen l'estada a l'hospital i ajuden a millorar la salut dels més menuts. Són doctors del somriure.

«Ser pallasso és un servei a la societat i aquestes ganes de servir són les que ens impulsen a ser pallassos d'hospital», afirma Camil Casanovas, conegut com l'infermer Aspirino. «És una feina molt gratificant, i enriquidora a nivell personal, ajudar aquests nens», reconeix un dels pioners en aquest art de receptar somriures. «Camil va ser el primer pallasso d'hospital d'Espanya», revela María José Suárez, responsable de recursos de La Sonrisa Médica.

En aquesta història de somriures curatius cal retrocedir 26 anys en el temps i anar-se'n a París. Allí, a la novena planta de l'Institute Gustave-Roussy va començar el projecte de La Sonrisa Médica. «Una família de Mallorca», comença explicant Suárez, «va decidir anar a aquest centre oncològic a la recerca de la cura del tumor que patia la seva filla, de nom Laura». Allí, a més de bons metges, «van trobar una sorpresa: van descobrir l'equip de pallassos que visitaven els nens malalts».

El tractament de la Laura també incloïa somriures. El seu estat d'ànim va anar millorant fins al punt de no voler tornar a Mallorca; malauradament, la Laura mai no va trobar una solució mèdica. No totes les històries tenen un desenllaç agradable. Tanmateix, aquesta experiència va propiciar que el seu pare, Miguel Borrás, posés en marxa el projecte de La Sonrisa Médica a les Illes Balears, com a promesa a la seva filla. Ho va fer guiat per Camil, un pallasso professional, juntament amb Marta Prats i Enric de las Heras, també pallassos professionals. Tots van assumir el repte, acompanyats del suport de CaixaBank i de la Fundació Sa Nostra  en el marc de la convocatòria social llançada per totes dues entitats, encapçalat per Fernando Marques Tous (subdirector general), Bernardí Seguí (director de màrqueting) i Pedro Vidal (president d'impositors).

Pallassos integrats en els equips mèdics

Era un desafiament sense precedents a Espanya. Quedava el més complicat de tot: convèncer el personal sanitari que implementar aquests somriures en els tractaments a través dels pallassos seria d'un gran ajut perquè el seu estat emocional fos l'idoni. Moltes portes es van tancar, però d'altres es van entreobrir. Els vídeos gravats a París eren l'únic testimoni que tenia per presentar atès que la figura del pallasso d'hospital no existia a cap altre lloc d'Espanya.

Tanmateix, la direcció de Son Dureta sí que va ser capaç d'entreveure en aquelles imatges la importància del que avui dia tothom coneix i reconeix com la «humanització de l'entorn hospitalari» i d'aquesta manera es va donar llum verda a un projecte que es va convertir en pioner a escala nacional.

Poc després, el cap de cirurgia pediàtrica de l'hospital, el doctor Jaume Mulet, va seguir els pallassos en el seu recorregut pels passadissos de la planta d'hospitalització i després d'observar-los «es va convèncer que els pallassos havien d'acompanyar també els petits fins a la sala d'operacions perquè això milloraria l'estat d'ànim dels nens i es deixarien atendre amb més naturalitat. I van tenir èxit», afirma Jenny Vila, codirectora artística.  Aquesta petició va fer que La Sonrisa Médica fos la primera a escala mundial a assistir els pacients de pediatria a la presala d'operacions.

Vint-i-sis anys després, La Sonrisa Médica està present a sis hospitals més de les Illes Balears. «Hem atès milers i milers de nens. Ni en recordo la xifra», reconeix Suárez. “Els començaments van ser complicats; ara tenim demanda per estar a més hospitals i d'estar més hores i dies als hospitals en què estem. No tan sols els visitem a les habitacions, sinó que els acompanyem fins a les portes de la sala d'operacions o quan han de rebre alguna atenció mèdica en concret», assegura Suárez.

«A La Sonrisa Médica, tots els pallassos són professionals —ara mateix, n'hi ha 20 en plantilla— i reben el seu salari», explica Suárez. «A més a més, han de tenir una preparació psicològica, artística, saber tocar un instrument musical i altres recursos com ara la màgia i els malabars», continua Suárez. «Nosaltres tenim una preparació artística, coneixements i tècniques de pallasso i sempre anem en duo», amplia Camil. La seva tasca és tan important que són una altra part de l'equip mèdic que atén els nens. «Sempre estem en contacte amb els metges per adequar les nostres intervencions a cada nen», tanca Camil, orgullós de la seva feina.

I en qualsevol història de somriures hi ha moltes altres somriures. No només els dels nens. «Tant els pares com els metges ens donen suport perquè continuem repartint somriures», diu Suárez, «ja que són conscients dels beneficis que això té en els petits». «La vida i la salut es valora d’una altra manera», continua Camil, qui reconeix que «els pares els mostren la seva gratitud per les bones estones compartides i la dedicació que tenim amb els seus fills». I així continuaran aquests doctors del somriure.

També et pot interessar