No s'és addicte per a tota la vida

• Julio Alberto Moreno recorre deu províncies amb el 'Circuit Relife', impulsat per CaixaBank i Fundació Relife, per "formar, educar i prevenir" als joves contra les addiccions tradicionals i les noves

"No s'és addicte per a tota la vida". La frase la signa Julio Alberto Moreno i és tota una declaració d'intencions. És reflex de qui, amb doble nom i cognom, en el passat, com a jugador del Barça va escriure una pàgina daurada de la història del futbol dels 80, amb moltes llums i, també, amb diverses ombres, reconegudes amb valentia.

Però, també, és una frase que entrecomilla Julio, la persona que està darrere del personatge. La persona que reivindica des de fa tres dècades les segones oportunitats a base de molt d'esforç i "de mans que agafen fort", i que li ha permès construir un present que qualifica com "el millor moment" de la seva vida..., per sobre de la fama i de qualsevol palmarès esportiu.

I, sobretot, la subscriu la persona que mira al futur amb un objectiu clar: "Formar, educar i prevenir" els joves contra les addiccions de sempre, que ell ha superat, i també contra les noves addiccions, pantalles que introdueixen els joves en xarxes socials, apostes, videojocs o pornografia. És un convençut que la societat d'avui és "molt més complexa" i cal actuar "ja".

Julio defensa que "quan se surt d'una addicció, se surt". Primer, perquè es tracta d'una malaltia i "hi ha tumors que se superen i es curen". Però, a més, perquè creu que pensar en l'addicció "per sempre" fa mal a aquestes persones que barallen amb ungles i dents per deixar el passat enrere i, dir el contrari, els "marca" de per vida. Ell odia "les etiquetes", tot i que en sap molt i, molt al seu pesar, continua arrossegant-ne algunes per "errors" que va superar fa mitja vida. "Tu has tingut un problema, n'has sortit i ja està. Comences una nova vida i et converteixes en una persona diferent", reivindica.

Des de principis de l’any 2023, Julio està al capdavant de la Fundació Relife, una idea que va sorgir en una conversa de terrassa fa set anys i a la qual es van anar sumant "les persones adequades", experts en el món de les addiccions, i CaixaBank, a qui considera el seu "company fidel".

Aquest curs acadèmic s'ha posat en marxa el 'Circuit Relife', que està recorrent deu capitals de província per "ajudar els joves a no caure en les addiccions i a formar-los perquè sàpiguen prendre les decisions adequades i perquè tinguin aquestes habilitats socials que avui són determinants". "Tothom té curiositat, han de contestar-se a si mateixos com construir el desig, però la nostra pretensió és remoure els joves una mica per dins perquè puguin créixer i créixer bé", resumeix Julio.

En la jornada, amb "el llenguatge que tenen els joves i que els arriba", es parla obertament de les drogues de sempre, "que avui estan més presents que mai en la societat" i, també, de les pantalles, "a les quals els menors dediquen entre 4 i 8 hores al dia", amb tot el que comporta en relació amb la suplantació d'identitat, el bullying, la pornografia... i una derivada estremidora que arreplega que l'índex de suïcidis més alt d'Espanya el tenen els menors de 25 anys. "La marihuana, l'alcohol i la pantalla són els principals riscos amb 13 o 14 anys. Això és Disneylandia per a ells".

Julio té clar que, quan ell era un nen, als 60, lidiaven "amb les necessitats". "Ara els joves lidien amb l'abundància, les noves tecnologies i altres moltes coses que res tenen a veure amb les necessitats d'abans".

D'aquí, la seva principal petició: "Els col·legis necessiten una assignatura d'habilitats socials i hàbits saludables. Ensenyem a Plató, Einstein, Matemàtiques o Geografia, però hem d'ensenyar-los què passa quan surts del col·legi, de casa o quan estàs a l'altre costat d'una pantalla. Hem d'ensenyar altres coses que no s'estudien avui dia perquè, si no, a la primera trampa cauran".

Aquesta és la seva pretensió i una matèria pendent per a la Unió Europea, el Govern i, també, els executius autonòmics. Amb algun, Fundació Relife ja està treballant perquè, defensa Julio, "estem en un moment molt important, en una lluita per educar i prevenir, perquè les noves tecnologies avancen a una velocitat tremenda i necessitem regles i límits".

En paral·lel, Julio no desdenya que l'educació, i això no entén d'èpoques, no només es forja al col·legi o a l'institut. De vegades, als pares també cal fer-los un examen d'hàbits. "La primera referència són els pares. Són el pilar fonamental i la seva influència és brutal. Si vols educar bé el teu fill de 14 anys, no pots arribar a casa a veure el partit del Barça-Madrid i prendre't cinc cerveses i dir-li que no begui, o fumar i dir-li que no fumi. Amb el que veu a casa, va creixent i aprenent".

En les jornades del 'Circuito Relife', 3.500 joves de Saragossa, Tarragona, Sevilla, Barcelona, Valladolid, Madrid, Palma, Lleida, Tenerife i Toledo descobreixen Julio Alberto Moreno. Es marxen, segur, amb els gols que marcava amb l'Atlètic de Madrid de Vicente Calderón i Luis Aragonés, amb la selecció espanyola o amb el Barça de Diego Armando Maradona. Per als seus pares i professors, el personatge no necessitava presentació. Segur que ja admiraven el futbolista. Però tots, per igual, s'estrenyen amb la història de la persona, de Julio.

"El major aprenentatge és la vida. De vegades, amb molta tristesa: de vegades, amb molta alegria; de vegades, amb dolor". I la seva història té molt de tot. Quan es nua a l'escenari, descobreix el nen que, amb sis anys, va ser separat dels seus pares i els seus germans petits perquè a casa seva es vivia un ambient de maltractament. A l'estudiant brillant d'orfenat que, després de set anys de disciplina, va ser premiat amb un campament d'estiu en què el director va abusar d'ell.

També descobreixen el fill que va tornar a la casa del seu pare al Principat, però que va acabar "robant 900 pessetes" del seu bar per escapar-se a buscar la seva mare i els seus germans a Madrid. Al germà gran que practicava altres esports, però, a la capital, va començar a donar patades a una pilota amb 14 anys per intentar guanyar-se la vida i va acabar sent fitxat per l'Atlètic de Madrid. El canterà que va haver de justificar davant la seva mare que no havia robat el seu primer sou amb el qual li va comprar "un pijama i una bata", va omplir la nevera i va permetre a la seva família deixar la pensió a la qual vivien i convertir la seva primera casa en una llar... Després, les necessitats van quedar enrere, va arribar l'èxit esportiu, la fama i, més endavant, les addiccions.

Davant d'un auditori ple de joves, Julio adverteix, sense filtres, que "en totes les famílies d'Espanya ja tenim algú conegut que ha tingut un problema amb les addiccions" i lamenta que les addiccions "poden acabar amb una família sencera". Però Julio també es mostra convençut que "acompanyant-lo" es pot ajudar algú que està caient o ha caigut en una addicció. Admet que és "complicat", perquè hi ha moments en què "no creus en ningú" i pots arribar a "no creure en la vida". Però els seus anys de generositat ajudant els altres li porten a afirmar que "sempre hi ha portes obertes". "Sempre n'hi ha alguna porta per la qual et pots colar per ajudar aquesta persona a que li doni un gir de 180 graus a la seva vida i que es deixi ajudar. Sempre hi ha un punt feble, la parella, els fills, els pares, els amics o la feina...".

Aleshores arriba el moment de "parlar-li amb la veritat per davant, de dir les coses com són, perquè això no és un joc i costa sortir, és difícil. De vegades requereix tractaments durs o fins i tot ingressos", explica. "En aquest punt, quan ho reconeixen, tots saben quina és la situació, on han arribat, el que han fet i el dany que han causat. I és llavors quan prenen decisions". I afegeix: "Gairebé totes les batalles les guanyem quan es prenen decisions perquè és quan dones aquest pas endavant que et permet començar a viure. I tornes a la vida".

Es allà on està el Julio des de fa molt de temps. Viu on vol viure, en una casa al camp a la seva Astúries natal, i com vol viure, amb la seva filla i amb els seus gossos. Alliberat d'etiquetes caducades, convençut que no pot agradar a tothom, però "en pau" amb si mateix, convençut de la seva honestedat i, com a creient que és, conscient, diu, que tot el viscut té un perquè per estar avui on és, saber el que sap i fer el que ha de fer. "No em penedeixo de res, ni canviaria res del que m'ha passat".

Avui treballa perquè la Fundació Relife segueixi creixent "sense pressa", però amb "pas ferm", ultima un documental i una pel·lícula amb la qual "remoure a més joves" i, mentre, encapçala el 'Circuit Relife' per generar "debat" entre els joves i que es portin "al pati del col·legi, de l’institut o la universitat” la que, sens dubte, serà sempre la seva millor jugada.