Alejandro Zarzuela: “El bàsquet en cadira de rodes em va canviar la vida”

La selecció espanyola masculina de bàsquet en cadira de rodes ha jugat durant els últims dies el Campionat d’Europa en Adeje (Tenerife). El combinat nacional ha aconseguit la cinquena posició, després de guanyar a Itàlia el partit per la cinquena i sisena plaça. Dos dels protagonistes d’aquest triomfador projecte són germans i han volgut compartir amb CaixaBank les seves reflexions sobre la seva carrera i aquest esport.

CaixaBank, com empresa patrocinadora de la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FEDDF, segons les seves sigles en castellà), aposta pels valors d’aquest esport i participa activament en les iniciatives fetes per la Federació. Un bon exemple és que CaixaBank patrocina el Campionat CaixaBank d’Escoles d’Espanya que es disputa a Sabadell el 7, 8 i 9 de juliol. L’objectiu és promocionar el talent i forjar noves generacions que mantinguin l’esperit competitiu que tants èxits ha proporcionat a aquesta selecció.

Bon dia, Alejandro i Pablo Zarzuela, tots dos sou germans i teniu els triomfs més grans i la millor qualitat d’aquesta selecció. Com porteu la comparació amb els germans Gasol? Quines semblances tenen les vostres carreres?

Alejandro: M’afalaga la comparació, ja que són dos esportistes tan guardonats i tan importants per la història del bàsquet espanyol, tot i que al mateix temps em cansa una miqueta la comparativa. Crec que la semblança és que som germans i ja està. Crec que ells són i seran inassolibles durant molts de temps!

Pablo: L’àlies ens els prenem amb afecte i d’una forma divertida, donat que és un gran honor la comparació. Crec que els quatre tenim una carrera plena d’èxits, però els Gasol són una altra història (riures).

Què us va motivar a iniciar-vos en el bàsquet?

Alejandro: El fet que és un esport en equip i de contacte. M’encantava aquesta essència!

Pablo: Anava passejant per Jerez i em vaig creuar amb un jugador que llavors jugava amb l’equip de la ciutat. Em va comentar que, si volia practicar bàsquet en cadira de rodes, podia passar-me pels entrenaments a provar i així ho vaig fer. Tal com es pot deduir, em va encantar!

Quina importància ha tingut el bàsquet a la vostra vida i què us aporta diàriament?

Alejandro: Crec que ha establert els meus fonaments com a persona i esportista, complementant l’educació rebuda de la meva família. Conviure amb tantes persones amb tanta varietat de discapacitats, m’ha fet aprendre molt esportiva i personalment.

Pablo: El bàsquet m’ha ajudat a relacionar-me amb gent en situacions molt diferents de les meves, a aprendre d’ells com solucionar certes dificultats, a mantenir-me àgil i molt actiu, que és important a causa del meu estil de vida sedentari. M’aporta disciplina, aprendre a treballar en equip, etc.

Quin és el futur del bàsquet en cadira de rodes?

Alejandro: Tinc esperances que es professionalitzi cada vegada més i pugui ser l’estil de vida de moltes més persones al futur. El bàsquet ens dóna molta independència i autonomia.

Pablo: Crec i espero que sigui la professionalització total i que puguem aconseguir una posició visible a la societat. En definitiva, que els mitjans també apostin per nosaltres.

Quin paper juguen els patrocinadors en un esport com el bàsquet en cadira de rodes?

Alejandro: El paper dels patrocinadors és crucial. És la diferència per preparar un torneig, en el cas de la selecció nacional, o poder sobreviure en equips de categories inferiors.

Pablo: És un paper bàsic. Gràcies a ells, els equips tenen els recursos necessaris perquè amants d’aquest esport tinguin la sort de poder dedicar-s’hi com jo.

Quin missatge us agradaria transmetre a persones que, pel motiu que sigui, estan en cadira de rodes i no saben si vincular-se o seguir vinculats a l’esport?

Alejandro: La meva experiència em diu que l’esport dóna autonomia i independència. L’esport en equip transmet uns valors molt bons i el fet de poder compartir el dia a dia amb altres persones amb discapacitat és molt enriquidor. A mi em va canviar la vida.

Pablo: Els diria que la vida continua. Que si eren esportistes, segurament que existeix la modalitat adaptada d’aquest esport i podran seguir gaudint al màxim d’ell. I si no el practicava, crec que és el millor moment per fer-ho. Viure en una cadira fa la teva vida molt més sedentària i afegir-li un esport és quasi obligatori per tenir una bona qualitat de vida.