Aquest 2024 que estem a punt de deixar enrere està sent un bon any des d'un punt de vista macroeconòmic, en un context encara marcat per tipus d'interès elevats i amb una inflació que ha anat de més a menys al llarg de l'exercici.
En conjunt, preveiem que el PIB el 2024 creixi al voltant del 2,8% respecte al 2023, un ritme superior en més d'1 punt al que s'esperava a principis d'any, tal com queda reflectit en l'informe de Perspectives 2025 de CaixaBank Research. Pràcticament la meitat de la sorpresa positiva prové d'un rendiment millor del que es va anticipar per part del sector exterior, impulsat pel turisme i els serveis no turístics. L'altra meitat s'explica a parts iguals per un creixement més gran del que s’esperava del consum de les famílies, que s'ha començat a reactivar aquest 2024, i del consum públic.
A més, la incorporació de la dada del PIB del tercer trimestre, que s'ha publicat posteriorment a la nostra previsió i ha estat millor del que s’esperava, suposa riscos alcistes sobre la previsió de creixement del 2,8% per al 2024.
En suma, podem concloure que el 2024 ha estat millor del que es va anticipar i ha posat les bases per iniciar el 2025 en un punt de partida sòlid des d'un enfocament macroeconòmic.
Perspectives per al 2025: els motors del creixement de l'economia espanyola
Per al 2025, preveiem que l'economia moderi lleugerament el seu ritme de creixement fins al 2,3%, un ritme dinàmic i molt superior a l'1,3% que s'espera a la zona euro. Quins són els motors que sustentaran aquest sòlid creixement? En aquest article destaquem els cinc elements principals.
En primer lloc, cal destacar que s'espera que les llars continuïn recuperant poder adquisitiu; la remuneració per assalariat se situarà una mica per sobre d'una inflació lleugerament superior al 2%, cosa que permetrà, juntament amb les baixades de tipus d'interès, la sòlida posició financera de les llars i el final de les pressions inflacionistes, una lleugera acceleració del consum privat.
En segon lloc, el turisme continuarà sent una palanca clau del creixement: la contribució d'aquest sector al creixement del PIB el 2025 serà d'entre 0,4 i 0,5 p. p., per sota del 2023 i 2024, però una xifra encara molt notable.
En tercer lloc, la demografia continuarà sent un vent de cua. En els darrers dos anys, la població ha crescut aproximadament un 1% interanual, a causa en gran mesura de l'arribada d'un milió d'immigrants. Aquest flux ha incrementat i rejovenit la força laboral. Les projeccions indiquen que la població continuarà augmentant en els propers anys a un ritme de l'1%.
Amb tot, el mercat de l'habitatge pot ser un coll d'ampolla per als fluxos d'immigració, però també contribuir a fluxos més grans si l'augment d'activitat en el sector immobiliari atrau més mà d'obra.
En quart lloc, el mercat laboral continuarà sent un impulsor del creixement: preveiem la creació neta mitjana de poc més de 400.000 llocs de treball el 2025 i una petita caiguda de la taxa d'atur, elements que permetran crear més riquesa i consolidar el consum de les llars.
Finalment, la inversió té marge per créixer en un context en què la baixada de tipus pot estimular sectors relacionats amb la inversió en equip, en què l'impuls dels fons NGEU també jugarà un rol i en què la inversió en habitatge té recorregut per enfortir-se. En canvi, s'espera una contribució més modesta del consum públic en un context de reintroducció de les regles fiscals europees, que obligarà a una certa contenció del creixement de la despesa pública.
Què canvia entre 2024 i 2025?
Per concloure l'article, analitzem quins elements de l'escenari macroeconòmic varien el 2025 respecte al 2024, cosa que ajuda a entendre per què esperem que el creixement es desacceleri al voltant de mig punt el 2025. En aquest sentit és un exercici diferent al que s’ha comentat en la secció anterior, ja que aquí parlem d'elements diferencials el 2025 en relació amb l'any anterior.
En el segon gràfic, presentem els principals factors de suport que, degut a un millor comportament el 2025 que el 2024, permetran accelerar el creixement del PIB el 2025 respecte al 2024. En primer lloc, cal esmentar la taxa d'estalvi de les llars: estimem que el 2024 se situarà al voltant del 13% de la renda bruta disponible, impulsada pel gran dinamisme dels ingressos i els incentius a l'estalvi derivats d'uns tipus elevats. El 2025, preveiem un descens d'aquesta taxa d'estalvi relativament suau a mesura que els tipus d'interès baixin i la confiança millori, cosa que permetrà augmentar el consum amb un impacte positiu en el creixement del PIB d'algunes dècimes.
Un segon factor diferencial per a un creixement més gran és l'impacte de les baixades de tipus d'interès. La nostra previsió és que el BCE aprofundeixi en la senda de baixada de tipus el 2025 amb quatre baixades de 25 p. b. Encara que els tipus seran més baixos el 2025 que el 2024, cal recordar que l'impacte d'una baixada de tipus presenta cert retard en transmetre's a l'economia.
Aquests retards expliquen que, malgrat que preveiem tipus més baixos en el promig del 2025 que en el del 2024, l'impacte positiu dels descensos en els tipus d'interès sobre el creixement del PIB serà relativament modest el 2025 i similar en magnitud al de la taxa d'estalvi.
En tercer lloc, destaquem l'impacte dels fons NGEU. Algunes inversions finançades amb aquests fons que s'esperaven per al 2024 s'acabaran executant el 2025, cosa que suposarà entre 1 i 2 dècimes de contribució addicional al creixement l'any vinent.
Això no obstant, altres factors actuaran en sentit contrari. En primer lloc, preveiem que el turisme contribueixi de manera molt dinàmica al creixement el 2025, però que la seva aportació sigui 3 dècimes més baixa que el 2024. És previsible que el sector normalitzi el seu ritme de creixement donats els elevats nivells assolits, encara que continuarà vivint un estat dolç i comptarà amb importants palanques perquè creixi. En segon lloc, la contribució del sector exterior serà més modesta que el 2024, en part per un repunt de les importacions a l'escalf del vigor més gran de la demanda interna. Finalment, la retirada dels descomptes fiscals sobre energia i aliments i de les rebaixes al transport tindran un petit impacte a la baixa també sobre el creixement, via el seu efecte alcista sobre la inflació d'aquestes partides. Amb tot, les dinàmiques de la inflació en agregat seran positives: preveiem que la inflació subjacent (aquella que exclou l'energia i els aliments) passi de créixer un 2,7% el 2024 a prop del 2% el 2025.
Quant als riscos que envolten aquest escenari, si la taxa d'estalvi disminuís més ràpid o a nivells més baixos, implicaria un risc a l'alça per al creixement del PIB impulsat per un creixement més gran del consum. En sentit contrari, la materialització de riscos geopolítics adversos, com una espiral aranzelària o una intensificació del conflicte a l'Orient Mitjà que elevés els preus de l'energia, tindria un impacte material negatiu sobre el creixement.
En suma, l'economia espanyola encararà un 2025 que s'espera de nou dinàmic gràcies a una demanda interna privada que anirà prenent un més gran protagonisme.
