Pots accedir al contingut de mapa canviant la teva configuració de cookies. Autoritza l'ús de cookies de tercers en aquesta secció del portal.
La matemàtica Katherine Johnson va ser una de les persones clau per aconseguir portar l'home a la lluna. Als anys 50 i 60, molt abans que s'inventés la tecnologia actual, calculava a mà les trajectòries de vol per al programa espacial estatunidenc. El seu treball va fer possible que l'astronauta John Glenn fos el primer estatunidenc a orbitar la Terra i el cinquè humà a l'espai. Coneguda com a "calculadora humana", també va estar involucrada en els programes Mercury i Apolo de la NASA. Ella va haver de lluitar amb la doble discriminació de ser dona en un món d'homes i ser afroamericana en l'època de la segregació racial als Estats Units. De fet, el seu llegat va ser ignorat durant dècades, ja que va haver d'esperar al segle XXI perquè la seva tasca fos reconeguda públicament.
Johnson va tenir com a predecessores Marie Curie, Ada Lovelace o Maria Mitchell, dones que van desafiar les expectatives del seu temps i van deixar una marca imborrable en la història. Les seves contribucions van establir les bases per a generacions futures de dones en la investigació científica. Tot i que en el passat les oportunitats eren limitades, certament la participació de dones i nenes en l' àmbit científic ha experimentat una evolució significativa al llarg de la història. En aquest sentit, avui dia s' observa un canvi gradual però constant cap a la igualtat de gènere en la ciència. No obstant això, encara queda un llarg camí per recórrer.
Camí per recórrer
Segons l'informe "Científiques en xifres 2023", elaborat per la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri de Ciència i Innovació, en col·laboració amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el percentatge d'investigadores segueix augmentant i ja representen el 42% del personal investigador d'Espanya. No obstant això, en el sector empresarial no es redueix la bretxa i les investigadores continuen suposant únicament un 31% del total.
A nivell acadèmic, tot i que les dones representen més del 70% en estudis de grau en Ciències de la Salut, en altres àmbits com són la branca d'Enginyeria i Arquitectura, tan sols una de cada quatre estudiants són dones. En aquest sentit, un dels principals reptes als quals s'enfronta la carrera cap a la igualtat de gènere és precisament incentivar la presència femenina en les denominades carreres STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).
Fruit d'aquest desafiament, el 2018 CaixaBank i Microsoft van llançar els Premis WONNOW, que reconeixen l'excel·lència femenina en graus universitaris STEM amb l'objectiu de fomentar la diversitat i contribuir a reduir la bretxa de gènere en aquests sectors històricament molt masculinitzats. Amb un total de 1.006 candidatures procedents de 77 universitats, el 2023 es va batre rècord de participació. El nombre d'estudiants que s'han postulat al llarg de les sis edicions celebrades d'aquests guardons, per la seva banda, ascendeix a 3.764. Cada any es premia l'alumna amb el millor expedient acadèmic, trajectòria professional, personal i social, que rep una dotació en metàl·lic de 10.000 euros i l'accés a un programa de mentoring de Microsoft. La resta de guanyadores (que enguany s'ha incrementat a 15 estudiants) obtenen una beca remunerada per treballar durant sis mesos a CaixaBank i l'accés al programa de mentoring de Microsoft. Actualment, 18 de les joves que han resultat guanyadores de les diferents edicions dels premis continuen treballant en el Grup CaixaBank i dues d'elles en Microsoft.
Tot i que el camí cap a la igualtat de gènere en la ciència ha estat (i continua sent) llarg i desafiant, el progrés és innegable. Amb aquests guardons, CaixaBank i Microsoft mostren el seu ferm compromís amb el desenvolupament del talent femení i la lluita contra la bretxa de gènere i animen les estudiants a trencar estereotips i interessar-se per la ciència i la tecnologia des de joves.
